A finals de 2015, amb els meus amics Joan Anton i Gil ens reunírem per planificar la temporada 2016. Entre converses i propostes, decidim fer un viatge al Marroc, a L'Atlas.
Una aventura de 21 dies, amb sortida i arribada a Marrakesh, per realitzar un total de 1600 km,
Calia posar-s'hi de valent amb els preparatius: bicicleta, alforges, material, roba, mapes, reserves, ...
En Joan Antón, amb moltes ganes i amb dues experiències anteriors al Marroc, va encarregar-se del disseny de la ruta.
Mentrestant, en Gil i jo, ens dedicàrem a buscar la bicicleta i el material adient, per aquest viatge.
A principis de 2016, ja teniem triades les bicicletes per la nostra aventura. Quadre d'acer, porta alforges i rodes mixtes. En Gil es decideix per una Kona i jo, per una Cinelli Hobootleg.
 |
| KONA SUTRA |
 |
| CINELLI HOBOOTLEG |
Per un tema, bàsicament de disponibilitat, triem el mes d'agost per a fer el viatge. Pensem que pedalant de 6:00h a 14:00h, tindrem temps per completar les etapes i, evitar arribar als 52º C de les 16:00h. Malauradament, ens vam equivocar.
En arribar a Marrakesh, ens adonem que la calor és suportable però intensa.
Sortim ben d'hora de la ciutat.
El primer dia de ruta, el nostre amic Joan Antón no es trobava bé. Es sentia sense forces. Els kilòmetres no passaven, malgrat el rellotge no aturar-se. El Sol i la temperatura anaven pujant, fins arribar als 52ºC. A partir de les 18:00h, començaven a minvar les hores de llum i la calor. En l'arribar a l'hostatge ... costava molt recuperar. Refrigerar el cos, alimentar-lo, hidratar-lo i descansar correctament, es feia molt difícil.
Tot plegat, no ens deixava avançar i fer els kilòmetres previstos en cada etapa.
Poc a poc, ens acostàvem a l'Anti-Atlas, calia adentrar-nos en camins durant kilòmetres, allunyats de qualsevol servei.
Veure que l'amic Joan Antón no recuperava, va esdevenir una gran preocupació. No volíem prendre riscos innecessaris. L' ideòleg i l'instigador d'aquest viatge era el nostre amic. Era el seu viatge. No tenia cap sentit seguir sense ell, tal i com ens proposava en aquells durs moments.
Davant d'aquesta situació, decidim llogar un taxi que el porti de tornada a Marrakesh, ens esperaria a l'hotel. Mentrestant, nosaltres faríem el camí de tornada en dos dies.
Una llengua de foc ens llepava tot el cos, l'aire era espès ... calent. La gola s'assecava ràpidament ... La calor era tan extrema que, fins i tot, els suports de les alforges, se'n van desfer ... van estovar-se. Les manetes de frens, cremaven.
Les begudes fredes, una utopia; totes calentes. Les neveres no poden amb la calor, no refreden!
L'adrenalina de les situacions viscudes i la preocupació per el nostre amic; es convertiren en gasolina per tornar a tota velocitat.
Els kilòmetres queien ràpidament ... anàvem encesos! Refem la ruta en un sol dia.
Cap a les 18:00h entràvem a la capital. Creuar Marrakesh, un esport de risc.
Ens va costar força trobar el Rihad ...
Ens convé una bona dutxa, sopar i gestionar la tornada.
 |
De tot plegat, queda un record i una sensació agre. El cop de calor que va patir el nostre amic, era quelcom greu; no poder completar el nostre viatge, va ser un bon pal. I finalment, trobar-nos amb un país, diguem-ho suaument, hostil, va ser un autèntic desengany...
"Fear and loathing in Morocco" podría ser un bon títol per resumir la nostra experiència al Marroc.
 |
| Marrakech, al Rihad Carmele. Darrera nit. |
El millor de tot i, amb el que ens quedem, és en l'estima i els vincles que ens uneixen.
De tornada, ja comencem a pensar en nous reptes ...
