dimarts, 8 de juliol del 2014

37ª Volta als Ports d'Andorra

Una organització excel·lent, 800 corredors, un recorregut exigent... i la companyia de la Núria i el Dèxter.
Amb tots aquests ingredients, només podia fer una cosa:  Gaudir de valent!

Tour of  Andorra. 800 riders. Climb to 4 mountains. Very Hard. To enjoy!





En aquesta prova,  vaig "estrenar"  la nova alimentació, el nou esmorzar: El pastís energètic. Recomanació feta per la campiona d'ultra-trail Núria Picas al programa Temps d'Aventura de TV3.
Durant el recorregut: un parell de gels, trossos de síndria i plàtans; tot plegat regat amb beguda isotònica i gotets de Coca-Cola.


Tot a punt a la sortida.

El recorregut preciós ...
Després de la sortida,  en pilot cap a l'aduana; a l'alçada de Sant Julià ens separàrem els participants del recorregut  curt i el llarg.
Just en aquells instants, una rampa duríssima m'indicava que començàvem el primer coll de la jornada
" La Rabassa": llarg, dur i bonic!

Descens rapidíssim i cap a les rampes de "La Comella". Quan me'n vaig adonar, ja estava dalt; només 4 kilòmetres d'ascensió per tornar a baixar; petita transició i cap al següent port.

La clau va ser dosificar (sense perdre el ritme)  durant la pujada al coll D'Ordino.

Ja només quedava encarar la Coma d'Arcalís per arribar a l'estació de Vallnord, lloc d'arribada.
Va ser un encert  inspeccionar amb la furgoneta aquest Port el dia abans.
No hi ha res com saber a què t'has d'enfrontar ...

A mesura que l'iniciava, anaven sortint  les  forces que tenia reservades, els pensaments positius igual a més motivació, saber qui m'esperava a dalt ... i una gran sorpresa:
Els ànims d'en Joan Rosell van ser genials! Una passada! Veure com de cop i volta t'animen amb una passió increïble, bestial, ... Quina sensació! Són d'aquells records que no s'obliden. 

Tot plegat,  em va fer pujar a molt bon ritme ( dins de les meves possibilitats) , fins al punt d'incrementar-lo els darrers 5 kilòmetres,  per acabar donant-ho tot en els darrers 3 kilòmetres.
Els  darrers 1.000 m, ja en veure l'arribada, esprintant mentre escoltava els ànims de l'espiker i veia a la Núria i el Dèxter com corrien  al meu costat. La canya!

Coll d'Ordino. 

Molt content, satisfet i feliç! Així és com em vaig sentir en acabar la prova.
Va ser un dia fantàstic damunt de la bicicleta!

Very happy, satisfied and happy! This is how I felt after the race.
It was a great day on  bike!


A l'arribada amb el Dèxter. 

Buit com una galera, recuperant forces.
















3 comentaris:

  1. Va ser un dia fantàstic! i el millor de tot... Veure't arribar a la meta esprintant com un campió!!! va sortir rodó. Felicitats Dèxter Queralt.
    Els de casa t'estimem.

    ResponElimina
  2. Àlex estava carregant coses al maleter del cotxe i al girar-me et vaig veure, ¡quina sorpresa més bonica! em va sortir de l'ànima, són els ànims més espontanis que mai he donat.

    ResponElimina
  3. Nova prova al "sarró", bonics indrets combinats amb noves vivencies que en fan de tot plegat un "éxtassis"de ciclisme !!!!!

    ResponElimina

Gràcies pel teu suport! Thanks a lot! Àlex.