La participació en els Brevets de 200 i 300 per entrenar i obtenir la classificació per a la Barcelona - Perpinyà - Barcelona 600, esdevindran els primers objectius de l'any.
Esperem assolir una bona base per a la Lleida - León - Lleida 1200.
Esperem assolir una bona base per a la Lleida - León - Lleida 1200.
17 de març de 2018. BREVET 200
Enllaç detall recorregut: RECORREGUT BREVET 200 LA FULIOLA
Una decisió equivocada amb la roba escollida i un canvi de temps al llarg del dia, van fer-m'ho passar molt malament, pagant-ne amb escreix les conseqüències.
Ja de sortida no em notava els dits de les mans ...
Després, la temperatura va pujar una mica durant el matí i migdia, tampoc massa, suficient per recuperar una mica el cos i les sensacions.
Arribats a Almatret ( punt de control); de nou, baixada de la temperatura i comença a ploure...
Tremolant fins a l'arribada; no podia ni treure'm el carnet de ruta de la butxaca. L'escena al bar intentant resoldre aquesta operació em va fer passar una mica de vergonya.
"Març marçot,
mata a la vella a la vora del foc,
i al randonneur si pot".
mata a la vella a la vora del foc,
i al randonneur si pot".
28 d'abril de 2018. BREVET 300
D'aquest brevet en guardo un molt bon record, el millor des de fa una bona temporada. Gaudir de bona companyia i pedalar per una ruta molt maca no té preu.
Amb els amics Florensa i VandeBelda quedem per fer-la; també vindrà amb nosaltres el vell rocker de Huesca, l'Anselmo.
Enllaç detall recorregut: RECORREGUT BREVET 300 MANRESA
Vaig trobar-me força bé durant tot el brevet.
Tot anava bé fins que vaig tallar el neumàtic del darrera en un tram de carretera infernal ...
Per sort, tot quedarà en una anècdota; l'Anselmo em salvarà deixant-me un neumàtic vell que portava de recanvi a la bossa. Aquesta bossa és com la butxaca del Doraimon, hi surt de tot.
Gràcies infinites, Anselmo!
Gràcies infinites, Anselmo!
Un ensurt com aquest podia haver-me complicat molt la vida per aconseguir acabar aquest brevet. Normalment, porto un neumàtic de recanvi en proves de 1200. Ara ja sé que toca a partit d'ara.
Recordo passar-nos una bona quilometrada fent rodolins amb el Florensa i en VandeBelda ... I això que el Florensa no es trobava massa bé, però xiquet, els rodolins fan passar millor les penes durant el camí. Quin fart de riure! El millor de tota la jornada!
Abans d'acabar ... punxada d'en Florensa a l'entrada de Manresa. Canviem la càmera en un moment i continuem fins a l'arribada. Molt contents i satisfets.
Me'n adono que, cada vegada més, valoro la bona companyia per sobre del recorregut, del temps final, de la mitja, la classificació, ... tot això cada cop m'importa menys.
Al final, el que queda en el record són les vivències viscudes.
Àlex.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu suport! Thanks a lot! Àlex.