Barcelona - Perpinyà - Barcelona 2018

Arribada el divendres 25 de maig a la tarda  a Barcelona, al Velòdrom d'Horta.
Cal passar el control de la bicicleta,  de material i recollida de dorsal i carnet de ruta. També deixo una bossa que m'esperarà al control de Ripoll amb roba per canviar-me. 

Tot a punt per a una nova edició de la BPB 2018 durant els dies 26 i 27 de maig.

Sopant a la furgo, rebo una visita inesperada que em va fer distreure i una mica de companyia. 

Dissabte, 26 de maig. Són les 6 del matí, comença la festa. 

Control 0 a la sortida. 

Per davant, 40 hores per fer els 600 km  ( +/- 8000 m de desnivell) amb els seus respectius controls de pas: 

ENLLAÇ RECORREGUT BPB2018

Just sortir  del Velòdrom d'Horta pugem  l'Alt de la Ventosa i el Coll de Montcada en  direcció a  Caldes de Montbui; continuem pujant cap a Sant Feliu de Codines per arribar al   Control 1 a Sant Julià de Vilatorta ( 84 km),  segellem i mengem un tros de coca boníssima. 

El recorregut sempre va pujant ...  Arribem sense adonar-nos al Control 2  de Sant Esteve d'en Bas  ( 139 km); aprofitem per menjar i agafar forces per anar en direcció  a Camprodon. 

Sortint del control de Sant Esteve d'en Bas. 

Fem una parada a Camprodon (176 km) per refrescar-nos i omplir els bidons. 

Ens espera el Coll d'Ares. 

La pujada al Coll d'Ares ja la coneixia d'altres ocasions; l'any passat, casualment en les mateixes  dates,  el pujava durant la meva participació a la Pirinexus360. L'estratègia era pujar-lo tranquil, gastant el mínim possible, essent conscient de tot el que quedava per davant. I així ho vaig fer. 

Es corona amb 196 km a les cames. 

Entrem a França, per davant tenim  un bon grapat de quilòmetres de baixada ... aniran bé per recuperar una mica les cames i arribar al Control 3 d'Amèlie les Bains ( 230 km). Tota la zona de Camprodon pujant el Coll d'Ares, Prats de Molló i tota la  part de la Catalunya Nord, m'agrada molt. Ja sé que no és real, però em fa sentir el silenci, el temps aturat, ... m'impressiona.  Cada cop que hi passo, noto la mateixa sensació. 

Sortim en direcció al Coll de Le Perthus, passant per la població amb el mateix nom,  per arribar a la Jonquera, 258 km.

Ens dirigim cap a Banyoles, passant abans per Avinyonet de Puigventós, Navata,  Crespià, Esponellà i Melianta. Recordo aquest tram com a molt pesat; un continu puja i baixa; el cansament ja s'estava apoderant del meu cos i del meu estat d'ànim. Començo a notar que no vaig fi i em queda molt per endavant. 

Tancant el grup dels ciclistes. 

Arribem al Control 4  de  Banyoles ( 316 km). Alguns dels ciclistes amb els que anava, aprofiten per estirar-se a dormir. Menjo una mica i em quedo mig estirat entre dos cadires de plàstic. Estic fet pols i l'estratègia d'arribar a dormir a Ripoll s'esvaeix. 

El pitjor record que tinc d'aquesta prova vindrà ara. Negra nit, crec que eren entre les 2 i les 3 de la matinada que sortíem de Banyoles per anar cap a Ripoll. Creuar la Garrotxa passant per Mieres, Santa Pau i Olot, per arribar a Ripoll va ser terrible. La carretera GI-524 va mig acabar amb mi.  Els pensaments d'abandonar apareixen dins meu per primera vegada. Estic sense forces i no avanço. Les pujades es fan interminables i he de parar diverses vegades. La gent va tapada i jo estic encès de calor, suant moltíssim ... no entenc que em passa.  

L'Anselmo, realment em va veure molt malament, ja que em va proposar d'abandonar a l'arribar a Ripoll. Li dic que sí. Vaig molt fet pols i no em veig amb ànims per continuar.

Arribem a la fi al Control 5 de Ripoll ( 381 km).  No oblidaré les paraules tranquilitzadores de l'Àlex Roca, company incansable,  organitzador i col·laborador d'aquesta prova i moltes d'altres. Em va proposar dutxar-me,  menjar una mica i mirar de continuar fins al següent control. No sé, aquestes coses quan toques fons en un prova d'aquesta duresa, esdevé quelcom molt important. 

Agafo la meva bossa d'avituallament i vaig cap als vestidors. En obrir-la veig el sac de dormir que hi havia deixat per dormir-hi ... em fa riure, estic sol. Són gairebé les 7 del matí i ja tanquen el control. El temps per poder dormir ja ha passat ...  Em dutxo, em poso crema per l'escaldada que porto de tant suar, canvi de roba, uns gotets de caldo, cafè i ... decideixo continuar.
No puc plegar. El meu cap no em deixa fer-ho. Penso que si he de plegar, que sigui perquè arribo fora de control.  

El terreny que queda a partir d'ara ja no és tant dur si aconsegueixo arribar a Berga. Caldrà abans passar per Borredà; ho conec de quan vaig fer un viatge amb alforges. Fa pujada però ho faré. Cal arribar a Avià com sigui. A temps abans que no ens tanquin el control de pas. 

Arribem al Control 6  d'Avià ( 429.5 km) , just  però arribem. Estic fet pols però més animat. Torno a estar una mica més content. Em ve al cap en Marc Coma, el pilot campió del Dakar i fill d'aquesta població. 

Recordo que ara el terreny és més favorable i fa força baixada.  Recordo molt deixar-m'he anar, aquell anar fent per inèrcia, un pedalar cansat. Baixem cap a Gironella, Puig-Reig, Navàs i Sallent per arribar al Control 7 a Manresa ( 480 km), a la seu de la Penya Ciclista Bonavista. Em venen al cap els primers Brevets en que vaig participar, quan a Catalunya, només els feien a Manresa. 

Tot i estar molt cansat, estic cada cop més animat. Veig que puc acabar la prova. Anem amb el  temps molt just, sí; però he superat el pitjor. He d'acabar com sigui. Vinga va!

Sortint de Manresa ja sé el que m'espera. Tota la pujada fins a Òdena. Aquesta carretera m'encanta, és un puja i baixa constant amb tombs. El fet de conèixer el que vindrà, m'anima. En tinc bons records. Amb l'Anselmo parem a fer un beure en arribar Òdena. Allà trobem a gent de l'organització que va controlant la gent que queda. Noto que anem dels últims, més igual; vull acabar com sigui amb l'Anselmo. Ens ho mereixem!

Ens tornem a trobar amb el grup de ciclistes de Calaf i el Pere Simon de Castellar del Vallès. En Pere guiarà a tot el grup fins al Control 8 del Papiol ( 572 km). Arribar al Papiol va ser dur. La zona industrial dels voltants de Martorell, amb aquells polígons tant fastigosos, el transit, ... i el Papiol ... el control estava situat a la part més alta del poble;  calia pujar uns bones rampes fins al Control. 

Entrant al penúltim control al Papiol. 

Sortim cercant l'arribada. Volem aconseguir-ho. Només ens queda creuar Sant Cugat per pujar el Forat del Vent i baixar fins al Velòdrom d'Horta. 

No em fa mal res; em trobo millor que mai ... L'emoció em porta a encarar el Forat del Vent amb optimisme fins a l'arribada.

Pujant el Forat del Vent.

Cau la nit. Barcelona i el Velòdrom d'Horta a sota.

A l'arribada amb l'Anselmo. 

Arribem al darrer Control 9 al Velòdrom d'Horta (Barcelona). Ho hem aconseguit. 

Hem emprat 39h i 38 minuts. Justíssim. Tot i això, el repte s'ha assolit. He d'estar content.  Ha sigut duríssim. Aquestes proves sempre ho són, però en aquesta edició he patit com mai en aquesta distància. Ja tinc tres edicions al sac.
La BPB es realitza cada dos anys, no val a badar, el temps passa volant ... 

Àlex.